Casa a Casa

Vagi per davant que Dieter opina que el sistema de recollida «Casa a Casa» ens ha de beneficiar als veïns i al medi ambient. Tota manera la forma com s’ha gestionat aquest sistema de recollida dels residus sòlids urbans deixa molt que desitjar:

Anem a l’origen del problema. Tots sabem que els nostre municipi no té un nucli urbà pròpiament dit, sinó que tot són disseminats. Alguns dels disseminats estan més o menys concentrats en parròquies com Gaserans, Grions, Sant Feliu i Sant Segimon i en urbanitzacions com el Ducat del Montseny, Les Brugueres, Can Cadell, Can Noguera, Buixalleu i Riu Parc, tota manera si tenim en compte que Sant Feliu de Buixalleu té més de seixanta quilòmetres quadrats de superfície es pot dir que, a efectes de la recollida dels RSU pràcticament tots vivim a pagès.

Abans els sistema de recollida el feia la empresa NORA, S.A. noraselva.cat NORA és una empresa mixta constituïda pel Consell Comarcal de la Selva, dedicada a la recollida i gestió de residus, la neteja viària i altres serveis ambientals. Aquesta societat permetia als ajuntaments de la comarca, entre ells el de Sant Feliu de Buixalleu i al capdavant de tots el Consell Comarcal de la Selva, participar de forma directa en la gestió de tots els serveis de recollida de residus municipals i neteja viària i al mateix temps impulsar l’assoliment dels valors pels quals han de vetllar tots els ens locals: l’optimització dels fons públics, la realització de serveis de qualitat, la maximització del benefici social i la protecció del medi ambient.

Una idea «genial»: canviar d’empresa per al «Casa a Casa»

Un bon dia de l’estiu del 2021 l’Alcalde Roquet es va llevar amb una idea genial: canviar l’empresa de recollida de residus (vés a saber per què?): va aprofitar que vencia el contracte amb NORA per no renovar-lo i sense encomanar-se ni a Déu ni al Diable, va decidir que NORA plegués i que convocaria un concurs públic per adjudicar el servei de recollida de residus sòlids urbans a una empresa privada. NORA, que és un organisme de l’Administració no es podia presentar a un concurs públic i per tant la decisió política de l’Alcalde Roquet faria que el contracte de la recollida de residus el faria una empresa privada en comptes d’un organisme de caràcter comarcal. L’alcaldada del Sr. Roquet tindrà greus conseqüències per al medi ambient i per l’economia de la Comarca de La Selva, de l’Ajuntament i per tant dels veïns de Sant Feliu de Buixalleu.

A continuació va tenir lloc el confús episodi de la pretesa adjudicació d’un contracte de varies desenes de milers d’Euros a Juan y Juan, una empresa de Vacarisses amb molt pocs mitjans i experiència en la recollida de residus urbans i neteja viària, per un municipi com Sant Feliu de Buixalleu que, segons sembla, va ocasionar una bronca monumental entre l’Alcalde i la Secretària-Interventora que va desaprovar el procediment d’adjudicació a dit d’un contracte de desenes de milers d’Euros anuals. La Secretària va agafar una baixa (no remunerada) de resultes d’aquest enfrontament, però finalment els Serveis Jurídics de l’Ajuntament van treure les castanyes del foc a l’Alcalde posant-li a la contractació «a dit» de l’alcalde la etiqueta d'»urgència» o d'»excepcionalitat». Sigui com sigui ningú recorda haver vist el camió de Juan y Juan fent cap mena de recollida al municipi. Ja ens en donarà la seva versió l’Alcalde, si vol.

Juan y Juan juanyjuan.net la van fundar els anys 80 Juan Arrabal i Juan Martínez, dos veïns i amics de Terrassa sense feina. Els inicis van ser humils: tan sols tenien un camió i recollien únicament els residus generats a la urbanització de Can Serra, a Vacarisses. A poc a poc van anar aconseguint contractes de recollida a diversos municipis: Viladecavalls, Vacarisses, Matadepera, Rellinars…

El dinar del Parrufo 

O sia que d’una part l’Alcalde Roquet comunica a NORA que no li renova el contracte i d’un altra part cal convocar un concurs públic que trigarà mesos en resoldre’s per tenir una nova empresa adjudicatària del servei, i mentrestant què fem amb les escombraries? El Sr. Roquet va convocar els responsables de NORA a un dinar a Cal Parrufo, d’Hostalric, per convèncer-los que reprenguessin el servei de recollida a Sant Feliu de Buixalleu mentre se’n feia càrrec una tercera empresa. Naturalment els responsables de NORA que primer van rebre la bufetada de la no renovació del contracte i a continuació la súplica de l’Alcalde de que continuessin amb la seva feina mentre trobava algú que els substituís, van fer-li una proposta econòmica molt elevada.

¿Qué va ser primer: l’Ou o la Gallina? 

Tal com ens va explicar l’Alcalde en un dels seus actes de pre-campanya electoral el municipi va haver de pagar una quantitat enorme de diners en concepte de taxes d’abocador, perquè d’ençà que els municipis del voltant feien la recollida porta a porta els contenidors de Sant Feliu de Buixalleu es van omplir de residus d’alguns incívics dels pobles del voltant. La quantitat va passar de 16-17 tones a més de 200 tones. Això hagués hagut de pagar-lo igualment l’Ajuntament tant si la recollida la feia NORA com si la feia ALUM i és degut a la falta de comunicació de l’Alcalde amb els Alcaldes dels pobles del voltant i a la falta de previsió de l’Alcalde Roquet que no va actuar a temps per evitar aquest sobrecost de l’increment de deixalles per culpa dels incívics. Si els municipis del voltant feien la recollida porta a porta era de preveure que hi hauria incívics i per tant l’Alcalde, o no sabia que els municipis dels voltants farien aquest tipus de recollida o no va reaccionar a temps i durant mesos hem hagut de pagar unes extraordinàries taxes d’abocador. 

La oferta excepcional de NORA per fer-se càrrec de la recollida transitòriament, després de què l’Alcalde els anunciés que no continuarien amb la recollida és la que fa servir el Sr. Roquet per argumentar que cal canviar la empresa comarcal per una empresa privada, però cal tenir en compte que primer va ser el Sr. Roquet qui va decidir prescindir de NORA, que després els va suplicar que continuessin amb la recollida transitòriament. A més hi va haver una agra discussió sobre si els contenidors eren de NORA o de l’Ajuntament amb expressions poc afortunades com «si els contenidors són de l’Ajuntament, que reculli la merda l’Ajuntament».

Quedi clar que la proposta econòmica de NORA per al periode transitori entre la no renovació del contracte i la súplica (que més aviat sembla una burla) que continuessin amb la recollida mentre trobaven algú que els substituís, és normal que fos molt superior al que venien cobrant fins aleshores. Però, què va ser primer: l’Ou o la Gallina?

Finalment es va convocar un concurs que també ha deixat moltes queixes i s’ha acabat adjudicant el servei de recollida porta a porta a l’empresa dels Germans Alum, S.L. alumnet.cat de Malgrat de Mar, que també fa la recollida d’altres municipis del Maresme i de La Selva com Fogars, Vidreres i Maçanet.

Hem demanat accés a l’expedient del concurs públic que ha acabat amb l’adjudicació a Germans Alum, S.L. per veure quant més ens costarà que les escombraries les reculli una empresa privada que el que costava que ho fes NORA. Ja us ho direm.

Està per veure si aquesta empresa es podrà fer càrrec de la recollida porta a porta en els disseminats de Sant Feliu de Buixalleu, de moment sembla que porten un greu desgavell i retards amb el repartiment dels contenidors a cada casa i amb la retirada dels que hi ha als carrers.

Conclusions:

  1. Hem canviat d’una empresa que era «nostra» o millor dit del Consell Comarcal de La Selva a una empresa privada de Malgrat de Mar.
  2. Està per veure’s si el sistema de recollida porta a porta és eficaç en un municipi amb tanta població disseminada com Sant Feliu de Buixalleu.
  3. Cal que hi hagi quatre o cinc «punts verds» de recollida com el que han posat a l’Ajuntament en tots els nuclis de població del municipi.
  4. No és cert que no es puguin posar càmeres de vídeo-vigilància per controlar qui fa mal ús dels contenidors. El que van dir els Mossos és que ells no es podien fer càrrec d’instal·lar-les, però sí de revisar els enregistrament i actuar, si si l’ajuntament ho sol·licita al departament que correspon de la Generalitat i la prova es que molts municipis que les tenen.

1 comentario en “Casa a Casa”

  1. Pingback: Guia de reciclatge ampliada -

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Scroll al inicio