Inseguretat a Sant Feliu de Buixalleu
Fenomenal el que ha fet l’Àngel amb aquesta plataforma d’alertes, útil i necessària.
La seguretat que tots volem al final ens l’haurem de donar entre nosaltres. Sense connexions a Internet que funcionin, sense càmeres de vigilància, sense policies, ni municipals, ni rurals, és genial que existeixi per fi aquesta iniciativa dels propis veïns per lluitar contra la inseguretat. Arrel d’un robatori a Can Puig Marí l’Àngel de la Casa Nova va crear aquest grup de WhatsApp de les Alertes de Gaserans. Et felicito!
Ens van treure els bombers i no sé què hi ha de veritat de què possiblement s’instal·li una comissaria dels Mossos d’Esquadra al nostre municipi…
Sé que a Grions ja existeix un grup de WhatsApp similar i molt ben organitzat també.
Fem aquesta feina de seguretat que el nostre ajuntament no és capaç de proporcionar-nos.
Per això, gràcies a tots, i a veure si entre tots, aconseguim la seguretat que ens mereixem.
Gràcies al sistema d’alertes de Gasserans s’ha pogut detectar un individu que ahir migdia (dimarts dia 04-04-2023), va entrar a la casa dels Graners amb el seu cotxe, obviant les tanques i cartells i s’ha emportat material. Adjunta fotografia del cotxe del pressumte lladre. Altres veïns de Gasserans també van declarar que l’havien vist i tots es van possar alerta.
Origen de la inseguretat
La inseguretat neix de la manca de comunicació, no només entre l’administració i els seus administrats, sinó de l’interès del mateix ajuntament que hi hagi diferències entre les 4 identitats que componen el nostre municipi.
La por al nou veí, els empadronaments que reflecteixen desconfiança al de fora, les urbanitzacions que no es legalitzen per aquest motiu i com a últim, la manca de consens de les diferents opcions polítiques per un bé comú de tots.
Hi ha una diferència entre administrar i governar.
La seguretat s’aconsegueix treballant amb tothom a la mateixa taula, decidint en justícia i amb cada projecte, individual i pels veïns, que en definitiva són els que ens voten i ens paguen.
El nostre equilibri no ve de Madrid, ni de Barcelona ni de Waterloo, ve de l’esforç diari per a la prosperitat del conjunt dels nostres veïns.
És clar que tots no tenim la mateixa manera de veure o entendre les coses, però la unió i el sentit comú ens uniran i ens faran forts.
Per aconseguir això: Mà estesa i sinceritat entre els aspirants a governar, Lleis i justícia per a la nostra administració, Projectes de prosperitat: Comunicació i diàleg, s’ha acabat l’antic model de política «Caverlítica» és a dir la suma de Cavernícoles i Polítics o polítics cavernícoles, o sia els d’abans o els seus hereus d’avui en dia que practiquen la partitocràcia. El seu lema és «la cadireta i la pagueta» i van mendicant el vot de casa en casa.
I un cop els has donat el vot ja no tornen a preocupar-se de tu fins d’aquí a quatre anys, quan hi tornin a haver eleccions. Cal que els polítics electes tinguin cura del benestar
dels electors durant tot el seu mandat i no només quatre dies abans de les eleccions. La resta dels quatre anys només es preocupen de la seva cadireta i de la seva pagueta i si cal fer tot el contrari del que van prometre per tal d’ocupar tants llocs com sigui possible.
On queda el desenvolupament de les infraestructures? On és la fibra òptica, la recepció de les urbanitzacions, els polígons industrials, el foment de les empreses i empresaris del municipi, el desenvolupament dels productes turístics, l’atenció als més grans i als més desvalguts?